fotografies de l´any 1969 de la famia Cabutí.

  Tallant els cabells al Ia.

Nuria Cortada, Xavi Cabutí, i Merçe.

 Nuria, Marc, Xavi, Ana, Merçe i Salut,

Senyor Valenti, L eva i el Xavi..

Maria, Merçe Marc, Xavi, Salus i Anna. Aquesta sembla anterior, probablement 1968.

Paisatge Rocacrespa 1969

S´ estaven rondant la serie de la tv, Las cerezas del cementerio, s´observa un cementiri de cartro pedra a Can Gallard.

fotografies de l´any 1973

Fotografies de la bassa de la carretera

 les nenes de rosa, la councep i la merxe, es reconeix l´eva cabuti, el xavier, amb la samarreta blava,

FOTOGRAFIES 1975

    Bernat Garriga i el Gabi Rovirosa.

casament del pere i l´assumpta baig a L´ermita de Lurdes.

El Gabi, el Xavier i Jordi Garriga  el Pablo Vilató i sa mare,

A la dreta de la porta el Jacob Calbet i en Jordi Cortada.

texts històrics

Extracte del  text  mis-cel.lanea penedesenca d´en Albert Virella i bloda on es citat rocacrespa per allà l´any  977, en la seva relació amb Olèrdola i els accessos marítims D'aquesta. El document complert està al Internet en pdf

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59255 

 

 

 

 

 

Vanguardia 1861, on es parla de la construcció de la carretera del pantà de Foix

 

 

DOCUMENTS HISTORIA ROCACRESPA

Fotografia satèl·lit 2010. ICC

Plànol 1769 on surt l´ubicació de rocacrespa

L’ERMITA I EL CASTELL DE ROCACRESPA

L’ERMITA I EL CASTELL DE ROCACRESPA

S’acaba de restaurar la capella i d’enriquir-la amb unes pintures que no deixen indiferents a ningú. Amb motiu d’aquest treball, l’artista, en Jordi Garriga Mora, va tenir interès en furgar en la història del lloc i transcriu el fragment d’un testament, on el s.XVI, el Senyor de Rocacrespa demostra la gran estima que va tenir per l’Ermita.

Per la meva part, presento als veïns de RocaCrespa, sempre intrigats pel Castell i la seva misteriosa ubicació, un escrit de l’antic veí nostre, en Marcel·lí Ferrer Garriga, on ens va transcriure un article que fa anys va aparèixer en un butlletí de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova, i que va ser publicat al nostre  l’Almanac de  l’any 1983.

Aquests texts no desvelen cap misteri.

El primer escrit, ens mostra, de com als segle XVI el llavors Senyor de Rocacrespa  s’estimava aquesta ermita, que amb modificacions ha arribat fins els nostres dies per poder gaudir-ne i que acaba de ser dignament restaurada

El segon, ens explica, com un mal dia d’agost de 1636, el Vilanoví Sr. Gramatges, va enrunar el castell de RocaCrespa, sense deixar-ne cap rastre.

Josep Oriol Garriga Gusi

TESTAMENT DE GABRIEL VILANOVA, SENYOR DE ROCACRESPA

(Fragment del capítol  ... del llibre ...................................)

... també sa mare era difunta. Elegeix marmessors el senyor micer Gilabert, doctor en drets ciutadà de Barcelona Pere Joan Rovirosa Pagés d’ací Rocacrespa, i les dues germanes mies, senyora Elionor d’Icart, vídua de D. Galceran d’Icart, i Àngela Vilanova, donzella. Elegeix sepultura a la cripta parroquial de Santa Maria de Cubelles, davant Nostra Senyora del Roser aon e nostre vas i estan mos antepassats, de mon pare i mare i altres. Per aquest tastament sabem que l’altra germana inscrita al compliment pasqual de 1590-1591 era també ja difunta, puix diu una de les clàusules: “Item mes, vull i man sia donada la cantitat acostumada en los drets tocaran als administradors de nostra senyora del Roser, i altres coses si se deuran, dels gastos o drets de ma mare i germana quondams, en gloria sian; que los drets de la obra sols tinch pagats.

            Després de disposar els sufragis i Misses per la seva ànima, funda tres aniversaris a l’església de Santa Maria de Cubelles, ultra el que son pare hi té fundat, de caritat 15 sous; emperò els que ell hi funda vol que sien celebrats de quatre en quatre mesos, amb caritat per cada u, 12 sous.

            Una altra clàusula dat textualment “Ítem vull i man que la capella que avui tenim i posseïm en RocaCrespa dita de Sant Gabriel, la qual han feta i fundada mus antipassats, vull que aquella sia mantinguda i constituïda amb més veneració i honra, que jo no he fet com ho havia de fer, vull que aquella sia adobada tan prest com puguen, pagant de mos béns llargament, que ja tindran fusta en ma heretat; i per lo que ja acostumen de venir amb professó cada any, la segona festa de Pasqua de Resurrecció, de la parroquial, deix i llego de caritat  al reverent Rector que vui és i per temps serà, o vicari, cada any dotse sous; vull aquests í los dits dels aniversaris, sian dits anuals, rendals i perpetuals en i sobre mos béns llargament, volent  ques diga la Missa per tots los del present castell de Vilanovas i descendents de aquells, i amb ques diga una absolta general, la ques diu per los qui són confrares de nostra senyora del Roser, acabada la Missa i en memòria de tots”.

            De tots els seus béns, veus, drets, títols i accions en fa hereves universals, senyores i majores, potents i usufructuàries,  les dues germanes Dª Elionor d’Icart, vídua, que avui dia present esta en servei de l’Il·lustre senyor comte de Perelada, i Àngela Vilanova, donzella; i mortes que sien dites ses germanes, fa hereva universal la seva ànima i, per ella, la “present parroquial església de Santa Maria de Cubelles i al reverent Rector o Vicari que serà, donant, tota aquella facultat i poder de veus, drets,  títols i accions mias que per ell  i lo Ardiaca major de la Seu de Barcelona i los senyors de Jurats de la present vila de Cubelles qui seran, ne funden i tasen Misses de cantars o setmaneres en dita església, com millor voldran o podran, per los senyors Vilanovas i descendents d’aquells.

            Aquest Tastament pres pel rector mossèn Esteve  Montserrat Rovira, ell mateix el feu públic el dia 11 de març del mateix any de 1627 després de mort el testador i d’haver-se-li celebrat la novena i cap d’any  com s’acostumava. La germana soltera, que es quedà al castell  de RocaCrespa morí de desgràcia al cap de poc més de nou anys. Heus aquí la partida de  defunció, tal cara ús al llibre d’òbits:  “Al 15 d’agost 1636 òbit de la senyora Àngela Vilanova donzella, filla de Gabriel Vilanova donzell, morí desgraciadament sens ningun sacrament, caygué lo castell y la matà. Fonch enterrada en lo fossar de Santa Maria de Cubelles als 16 de agost 1636 y assistí al cos pressent lo Rector y lo Pare lector de San Ramón y lo Mestre; aguén candeles sent quaranta quatra”  Aquesta dada de les candeles ens demostra i ens fa saber el nombrós acompanyament que assistí al funeral. Al marge d’aquesta partida, i amb lletra diferent, s’hi llegeix: «Vuy als 24 de setembre de 1643 se ha fet la novena y cap d’any de la quondam Àngela Vilanova; en ell, lo Rector y Antoni Avinyó prevere y lo mestre.»

            Per dades recollides entre els papers que parlen de Rocacrespa, guardats a l’arxiu parroquial, podem afirmar que la caiguda del castell ocasionà la mort immediata de la senyora Ángela Vilanova, també l’ocasionà, sinó que sobrevisqué encara set mesos, al Sr. D. Enric Sentelles i Carrós, fill de la il·lustre senyora Dª. Blancha Despalau i del Sr. don Joaquim Seniellcs i carros de Valencia casat amb María, filla natural del Sr. don Bernat Vilanova, anomenada la borda, els quals vivien amb la tia soltera; i sens dubte d’acord amb ella (puix l’altra germana vídua, que vivia tulida a casa del comte de Perelada, morí abans) quedava hereva universal del patrimoni dels Vilanova la dita Maria, retraient les ties els drets de son pare, en contra del que havia disposat mossèn Bernat Vilanova, el qual, preveient aquestes reclamacions, fa constar en son testament  que té donació feta de son pare i de sa mare de tot el patrirnoni, sense que les germanes puguin al·legar cap dret.

            Morta la senyora Àngela Vilanova, s’afanyà el Rector a prendre possessió de l’heretat  que en Bernat Vilanova deixava, mortes ses germanes, per be de la seva ànima i dels seus avantpassats...

EL CASTELL DE ROCACRESPA

Marcel·lí Ferrer Garriga.

Publicat al Almanac de RocaCrespa de 1983 (Pàg.23 i 24)

A pocs quilòmetres de Vilanova, anant per la carretera del Pantà de Foix, al costat mateix de la Riera hi ha un petit llogaret pertanyent al terme municipal de Cubelles, conegut amb el nom de RocaCrespa. El componen unes set cases anomenades respectivament Can Segura, Can Rovirosa, Can Merceret, Can Sola, Cal Frare, Les Casetes? i La Capella.

El primer esment que tenim de RocaCrespa es de l'any 977, en el document de venda del castell de Sant Esteve de Castellet. A l'any 999 el comte Borrell III ven a Gombau de Besora unes terres del terme del castell d'Olèrdola, els llocs anomenats Marítima, RocaCrespa i Cubelles, pel preu d'un bon matxo de cinc unces.

RocaCrespa s'esmenta com a "Quadra" a l"any 1232. El 1251 i 1260 posseeix la Quadra de RocaCrespa el noble Berenguer de Montserrat (o de Guàrdia), senyor deIs castells de Collbató i Pierola.

L'any 1358 s'autoritzava que es plantessin "costells i forques" en diversos llocs de la jurisdicció de Cubelles, entre ells al Puig de l’Argelaga, dins del terme de la Quadra de RocaCrespa. Veiem que en aquella època RocaCrespa contava amb onze focs segons el fogatge del 1359, o sigui que ja havia aconseguit el desenvolupament que ha conservat mes o menys fins avui dia.

Successivament, la "quadra" passa a mans de diversos senyors o propietaris. El 1365-1370 es el noble Ramonich Dortal i el 1378 s'esmenta com a senyor a en Guillem de Latona. Al 1508, el municipi de Cubelles requerí als senyors de la casa i quadra de RocaCrespa perquè s"excedien en les seves facultats, dones es donaven un títol que no els pertocava. El 1565 veiem esmentat com a senyor de RocaCrespa en Gabriel Vilanova. En un document dos anys mes tard s'esmenta un tal Jaume Rovirosa, el qual seria un deIs llunyans avantpassats que formaren la família deIs Rovirosa, encara avui dia arrelats a RocaCrespa.

El 1571 s'esmenta per primera vegada l'existència d'un castell a RocaCrespa. El 1599, Gabriel Vilanova vengué a la Pia Almoina la quadra i terme de RocaCrespa reservant-se però el castell i algunes peces de terra, entre elles les de la quadra del Trader (avui dia convertida en urbanització) i que cedí a la seva filla Elionor, la qual maridà amb Galceran d'Icart, parent deIs senyors de Cubelles, Vilanova i Gallifa.

A mes d'Elionor, Gabriel tingué dos altres fills, Àngela i Bernat: passant aquest últim, a la mort del seu pare, a esser amo del castell.  Bernat Vilanova tingué una filla natural, Maria, vulgarment denominada" la Borda" la qual casà amb Enric Sentelles, el qual matrimoni residia al castell junt amb la germana de Bernat, Àngela, la qual morí soltera. Mort ja en Bernat, el 15 d'agost del 1636, per causes que no han quedat consignades s’enrunà el castell de RocaCrespa, morint entre les runes la tia soltera i quedant malferit Enric Sentelles, el qual morí al cap de set mesos. Maria Vilanova, que encara no feia un any que era vídua,  marida  novament amb un hortolà vilanoví anomenat Josep Gramatges, el qual destraleja sense cap dret les últimes despulles de les propietats dels Vilanova, tallant arbres, arrancant ceps, robant i cremant les escriptures de propietat i donant i venent les teules i pedres del que quedava de l’enruna’t castell.

Tenint en compte la data del primer esment i la caiguda del castell, tenim un espai de seixanta-i-cinc anys d’existència, cosa que ens sembla excessivament breu. Si la causa de l'enrunament en fou la vellúria, hem de suposar que encara que no s'esmentés anteriorment, el castell existia ja feia molts més anys.

I per altra part ens trobem amb l'enigma de en quin punt s'aixecava I aquest castell. Hom ens ha assenyalat un lloc situat a uns cent cinquanta metres a migdia del caseriu, on hi ha uns marges molt imprecisos i en els que ens remarquen l’existència dels fonaments d'una torre rodona. Sense pretendre negar aquests arguments, hem de fer constar la imprecisió d'aquestes restes i la manca de situació estratègica. Més reveladores són les pedres -situades a poca distancia- d'un edifici desaparegut, localitzat al costat d'una cisterna també d’antiga factura, sense que amb això vulguem indicar que es tracti de l'antic castell sinó tan sols d'un vell edifici medieval.

Altres restes medievals han estat localitzades en el mateix caseriu al costat de la placeta situada en la part alta del mateix. Formant part d'un petit edifici que devia ésser un corral, hi ha el que sembla basament d'una torre quadrada. Hi ha una única paret d'un metre de gruix, cosa que fa impossible certificar amb certesa la categoria d'edifici a que corresponia. La situació estratègica és excel·lent, dominant-se des d'aquest mirador de sobre la riera una bona extensió de la vall del Foix.

Esmentarem també les restes de la talaia situada sobre el turó I que hi ha a la part oposada de la riera al caseriu de RocaCrespa. El torreó era de planta ovalada i avui dia poca cosa en queda. I La seva existència ha donat nom a la fondalada immediata, dita popularment "Fondo del Castelló" i que veiem esmentada a l'any 1627 amb el nom de "Coma del Castellot". En el mateix document també s'esmenta el "Mas Castellot" que podria correspondre a les ruïnes situades a la part meridional d'aquesta fondalada, sobre el llom ascendent que s'inicia a la carretera (en el retomb de la qual hi ha un petit avenc). Des d'aquestes runes medievals es domina una extensa panoràmica en direcció a la costa. La partida de terreny on estan situades és anomenada "El Quintal" i fa alguns anys hi fou trobada una àmfora ibero-romana, la qual cosa sembla demostrar l'antic assentament deIs nostres avantpassats en el lloc de RocaCrespa.

Seria bonic que aquestes dades ens desvetllessin l'interés en conèixer i profunditzar més, en l'origen i el que significa cada una de les pedres de RocaCrespa. Així podríem omplir el temps que ens queda lliure durant la nostra estada estiuenca, si es que hi ha algú que s'avorreix i no sap que fer (?).